El terra hidràulic i el seu origen en el Modernisme

El disseny de les nostres catifes beu dels terres modernistes de la Barcelona clàssica.
¿Però, saps com es fabriquen aquests terres? T’ho expliquem.

 

L’origen de la baldosa hidràulica

La història de la rajola hidràulica comença a l’any 1857 amb les seves primeres referències, però no va ser fins al 1867 que es va consolidar a l’Exposició Universal de París; l’empresa Garret, Rivet i Cia la van presentar com una innovació ja que el tipus hidràulica no necessitava cocció perquè el seu sistema es basava en la premsa.
L’arribada d’aquesta tècnica en el context del modernisme va donar a aquestes rajoles d’una estètica més artística ja que els fabricants comptaven amb la col·laboració de dissenyadors com Alexandre de Riquer, Josep Puig i Cadafalch i Enric Sagnier. Destaca entre ells el famós arquitecte Antoni Gaudí, qui va dissenyar el paviment que ara podem veure a la vorera del Passeig de Gràcia de Barcelona. En realitat, aquest tipus de rajola va ser dissenyada per al terra de la Casa Batlló però finament es va col·locar a la Casa Milà.

 

Intercambio-de-casas-Barcelona-Panot-Gaudi
casabatllostore.com

 

La fabricació de la baldosa hidràulica

Els dissenys de les rajoles solien imitar la forma de les catifes ja que la majoria tenien una sanefa que delimita el disseny. Pel que fa a la composició de les formes aquestes eren combinades amb dos, quatre o sis tipus de peces. Com més combinacions més complicat era el procés d’elaboració del sòl hidràulic. Això es deu a que el mosaic era fabricat peça per peça: es feia una pasta diferent per cada color amb aigua, pols de marbre i ciment blanc, sorra i el pigment del color que es volia utilitzar. Per tant, com més tonalitats es volguessin posar en el dibuix de la rajola, més temps es necessitava per a la seva fabricació i conseqüentment més cara seria.

 

gr_966168_6906023_170152
mozaiekjes.com

 

Per fer les rajoles el procediment que es duia a terme consistia a abocar cada color de pasta a les formes dels forat de la trepa. Aquesta era una mena de motlle de ferro que conformava la silueta del dibuix que tindria el mosaic. S’omplia fins a arribar al gruix de vint o vint-i-cinc mil·límetres i seguidament es col·locava el motlle en una premsa hidràulica que la compactava. Després, s’extreia, es deixava assecar i posteriorment es submergia durant un dia sencer en aigua. A continuació, el següent procés és el que dóna el nom d’”hidràulic” al tipus de rajola: aquestes s’humitejaven amb aigua i es posaven en una càmera amb alt nivell d’humitat durant vint dies, que és el temps requerit perquè la pasta s’endurís amb el procés químic que fa l’aigua.

 

2
mosaicnostrum.com

 

El procés de fabricació dels sòls hidràulics no ha canviat gaire, continuen estant fetes de la pasta de ciment comprimit amb la premsa hidràulica. Encara és així ja que de moment no s’ha trobat un altre sistema que les doti de tanta resistència a cops i solidesa.

 

proceso-fabricacion-baldosa-hidraulica-antigua
enticdesigns.com

 

Finalment, és important destacar la gran virtut d’aquest tipus de rajoles i el seu procés de fabricació: la variabilitat dels dibuixos i colors que es poden adaptar tant a espais interiors com exteriors.

 

Captura de pantalla 2015-11-02 a las 11.53.27
mutina.it

 

Captura de pantalla 2015-11-02 a las 11.54.13
elix.es

 

Captura de pantalla 2015-11-02 a las 11.52.35
mutina.it

Leave a Reply

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Pin It on Pinterest

Share This